Vermut calent: Curiós, oi?
Parlem d’innovació que comença amb la tradició: l’origen del vi calent es remunta al segle II. Va ser creat pels romans que escalfaven vi per defensar-se del fred hivernal. A mesura que els romans van conquerir gran part d’Europa, la seva passió pel vi calent es va estendre per tot el seu imperi i les regions amb les quals comerciaven.
La seva popularitat va continuar creixent al llarg de l’edat mitjana: el vi calent es barrejava amb espècies per prevenir malalties, i les herbes i les flors també s’utilitzaven com a edulcorants naturals, de manera que els vins de baixa qualitat tinguessin un millor gust.
Amb el temps, l’interès pel vi calent es va esvair a tot Europa, excepte a Suècia, on la seva popularitat va continuar creixent. Klaret (vi de Ren, sucre, mel i espècies) i Lutendrank (diverses espècies, nabius, vi i llet) són només dues de les moltes varietats de vi calent que els suecs van fer famoses ja el 1500.
Totes aquestes alternatives van ser indicades pel nom col·lectiu Glöggesmentat per primera vegada el 1609: avui el glögg és una part crucial del període prenadalenc a Suècia, i els suecs solen organitzar festes Glögg els caps de setmana de desembre, i sempre el 13 de desembre, el dia de Santa Llúcia.
A la resta d’Europa, el vi calent va començar a associar-se al Nadal a partir de finals del segle XIX i el seu consum es va popularitzar a molts països europeus, adquirint diferents noms i receptes úniques en diversos països:
Glühwein (Alemanya)
Vi calent (Regne Unit)
Vin Brulé (Itàlia)
Vin Chaud (França)
Bisschopswijn (Països Baixos)
El dia d’avui, el vi calent segueix sent una tradició nadalenca, ara renovada pelscoctelers de Las Vermudas: el Glühwermutel nostre nou vermut calents’elabora amb una base de vermut dolç obtingut d’una maceració de 30 herbes i espècies, i després infusionat amb canyella, cardamom, macis, nou moscada, flor de taronger, ginebre, nabiu, hisop i pell de taronja.
El resultat escalfa cos i ànima, així que ja ho sabeu, en cas de fred:Glühwermut!
